Gràcia al Pòl Internacional de la Preïstòria avèm pogut veire, sul grand ecran de
l'auditòri del Musèu Nacional de Preïstòria, de collègians esboçar a grands traits
la vita e l'òbra d'Andrieu Leroi-Gourhan, mostrant aital amb imor e engenh que,
d'una part, sabon desenant coma es estat causit lo nom de lor collègi d’Albuga e
que, d'un autre biais, pòdon cabussar en mens de vint minutas dins de tematicas
scientificas complèxas e se las apropriar, tre lo moment qu’òm los bòta al desfís
d'èsser filmats demai. Avèm pogut tanben remirar la subrebèla fresca qu'an realisat
en omenatge als primièrs artistas de l'istòria de l'umanitat. Aquelas videòs e aquela
fresca son lo fruch d'un dispositiu que fuguèt botat en plaça per los professors
Frederic Fournier e Claudia Guilluy, dins la classa de 4èma B del collègi d’Albuga, los divendres aprèp
miegjorn de l'annada escolara 2006/2007.
|
APRÉNER A DOBTAR, AQUÒ’S APRÉNER A SOSCAR
El, professor d'Istòria Geografia, lor a prepausat de soscar sus lo biais dont camina
la coneissença, en lor sosmetre de tèxtes de diferents cercaires, pairs de la sciéncia
de la preïstòria : Jean-Baptiste de Lamarck, Jacques Boucher de Perthes, Edouard
Lartet, Charles Darwin, Gabriel de Mortillet. Aquels precursors que fuguèron confrontats
a quela novèla matèria e a tots los postulats ideologics que butassava.
« L'òme aviá una istòria, longa, antediluviana e la sciéncia a degut se dotar
d'esplechs per zo compréner. Aquela recèrca durèt un sègle, entre las Lumièras e
l'abat Breuil, un sègle passionant, de luchas d'idèas, de filosofia, un sègle marcat
per de descobèrtas fondamentalas coma la de l'art de nòstres aujòls magdalenians
dins la cròsa d'Altamira en Espanha en 1879, e lo fondament de l'apròchi d'un novèl
periòde amb la descobèrta per Boucher de Perthes, en 1863 a Moulin-Quignon dins
la Somme, d'una maissa umana fossil eissida del « diluvium » coma apelavan laidonc
aquels temps d'avant l'istòria. »
A la favor de l'estudi dels tèxtes relatant aquelas avançadas scientificas davancièras,
Frederic Fournier a incitat sos escolans a distinguir las ipotèsis dels faits averats
e a restituir de sintèsis sus diferentas tematicas al cap de de vint minutas e fàcia
a la camerà. Competicion motivanta, tòca concrèta, resultat enlevat, malgrat de
mejans tecnics basics e del principi de la presa unica, avant que la campana aje
tintat !
DINTRAR DINS LA PREÏSTÒRIA PEL CAMIN DE L'ART
Ela, professor d'Arts Plastics, s'es servit de la Preïstòria per obrir los esperits
dins lo domèni de l'art. Al sègle XIXen,
los artistas que prepausan de representacions d’òmes preïstorics son embarrats dins
un estile classic. Resultat : empegan de pèls de bèstias sus de siloètas de monde
de la bona societat. Mas parier coma l'istòria de l'umanitat se tròba brandida per
la descobèrta d’aquels aujòls fòrt pauc presentables, l'istòria de l'art se’n tròba
passablament trebolada. Aquò’s aquela evolucion del quite art que Claudia Guilluy
a explicat a sos escolans :
« L'Academisma bon ton costeja Cézanne que privilègia e mòstra la fòrça de
la color, alara que los Impressionnistas abandonan qualque pauc la fòrma per far
parlar sas emocions, sas impressions. Puèi arriba Picasso que refutarà definitivament
lo carcan de l'imitacion, de la representacion, al profièch de la creacion amb entre
autre l'apòrt de la matièra dins la pintura. Se’n seguiràn divèrs moviments artistics
representatius de l'art modèrn. »
Botant en parallèl d’unas òbras, demest las mai enigmaticas, representadas sus las
parets de las cròsas amb d’òbras modèrnas e contemporanèas causidas, Claudia Guilluy
saupèt botar en evidéncia las diferéncias e las similitudas. E coma per rendre un
omenatge als primièrs artistas creators, los escolans realisèron doas frescas subrebèlas
onte se devina, en filigrana, la representacion d'un auroch de Lascaux.
Gràcia a la preïstòria, los professors an transmés a lors escolans doas facultats
majas per lor espandiment : l'esperit critic e la creativitat.
Sofia Cattoire
|