Barratz los uelhs e laissatz vos menar per las sabors . Lo fum de las unas topinas agís coma un elixir poderos, capable de vos far tornar montar lo temps. Quo’s l’An 800, Carlesmanhe reina. Crea lo reiaume d’Aquitània, vassaliza Baviera, somet los Frisons mas subretot … quò sentís bon lo lard fumat, lo bolhon de pola a las favetas e la Coriandre finament mindada . Lo chambon caramelisat e las terrinas d’auchas fumadas son pùs trop luenhas. Las podetz niflar? Anetz enquera una gorjada d’ipocràs, onte la vanilha e lo miau chatiglan la tisana dau vinhairon e seretz cabussats per de bon dins questa epòca onte prenian lo temps; Lo Temps dau solelh e lo de las sasons, lo temps necesari per permetre l’espelida d’un monde paisan que tot lo Perigòrd, dejos e dessus, es enquera pestrit.

Manca paginas dins lo libre de nòstra istòria. Çò que la rend imprevisibla, coma un vertadièr roman policièr. En mai d’èsser mal conegudas, i a de las epòcas que son beucòp tròp viste subrevoladas per los libres d’escòla. Conèissetz, vos, la Protoistòria ?

Aquò’s pas de la Preïstòria — de l’aparicion de l’òme jusca a sa sedentarisacion — nimai de l’Istòria — nòstre passat dempuèi l’aparicion de l’escritura — mas una epòca intermediari sens escrichs. Laidonc dels òmes de uèi escavan e gratan per reconstituir los brigalhs d’aquel passat.

Demest els : Christian Chevillot, arqueològ e etnològ, que presidava aquela famosa taulada carolingiana aprestada pel chefe perigordin Eric Boyard, l’un de sos complicis al Parc Arqueològic de Beinac, ont se tòrna jogar grandor natura la Protoistòria.

« La Protoistòria se partatja en quatre grandas fasas : lo Neolitic, l’Edat del Coire, l’Edat del Bronze e los Edats del Fèr, siá de 6000 a 52 avant Nòstre Sénher. L’arribada de populacions novèlas menant amb d’elas l’agricultura e l’elevatge son autant de factors novèls de desvolopament e de cambiament radicals dels biais de vita. La gestion dels tropels e d’entrepausatge de las cerealas, lo comerci de las matièras primièras e dels métals, son l’encausa de tresviraments prigonds. De predator al Paleolitic, l’òme ven productor al cors del Neolitic e de la Protoistòria ».

Christian Chevillot sap contar, de maniera viva e imatjada, tota aquela istòria oblidada. Aquela amassada decentralisada a Sant-Geirac, en ‘quela fin d’ivern, aviá per tòca, gràcia als amators, als apassionats, la transmission de las recentas descobèrtas que concernon nòstre passat sus los quites luòcs de lor descobèrta.

Aquò’s la rason d’èsser de l’associacion que ne’n fuguèt un dels fondators, aquò fai 20 ans, e qu’es uèi lo president : l’ADRAHP, Associacion per lo Desvolopament de la Recèrca Arqueologica e Istorica en Perigòrd.

Dempuèi 1986, donc, publica los trabalhs, los escavaments, las prospeccions e compulsa las contribucions dels arqueològs, a pè d’òbra dins tota la Dordonha dins de librets annadièrs de granda qualitat que tèisson pichon a pichon una enciclopèdia que nos mancava. En mai de la Protoistòria, aquels recuèlhs, larjament illustrats tòrnan visitar lo monde Medieval, la Renaissença, e arriban jusca a l’arqueologia industriala.

Dins la gleisa de Sant-Geirac los 11 e 12 de març 2006 èran atal presentats, en avant-primièra, la resulta dels escavaments que se debanan actualament al Castèl de l’Èrm, a l’initiativa dels propriètaris, Dominique et Marie Palué, e amb lo sostenh scientific del Servici Regional de L’Arqueologia. Bocins de veires del sègle setze d’una granda beutat, veires per beure mas tanben bocins de veirials gravats, qu’a els sols permeton d’imaginar los fasts d’aquel castèl gotic flamejaire, fai tres sègles, avant que fuguesse abandonat.

Aquels jòiels de la Renaissença son estats trobats dins de las "fòssas a latrinas" que sabián pas jusca a l’existéncia e que recebián, en realitat, a la manièra d’un collector d’escobilhas, las besunhas cassadas. L’entrada d’aquela sala sota-tèrra era estada barrada, los escavaments l’an revelada. Marie Palué farà paréisser dins lo buletin que ven de l’ADRAHP a l’autona 2006 lo compte rendut pivelaire d’aquels escavaments, e tanben una contribucion sus las ancianas veirièras del ranvers de Rofinhac, tèma de recèrca que contunha amb Bernadette Pryzdryga, de l’associacion "Istòria e patrimòni" de la Dosa.

En mai d’aquelas manifestacions ponctualas dins lo teissut rural, l’ADRAHP acampa sos membres cada primièr divendres del mes, a 20 oras 30 al fogal sociocultural de Chancelada, per far lo punt sus las recèrcas en cors gràcia a d’expausats.

L’escasença de far la coneissença d’una còla d’apassionats e de consultar la colleccion dels "Documents d’Arqueologia e d’Istòria Perigordina" que s’estòfa d’annadas en annadas.

Sophie CATTOIRE

Mercejam Christian Chevillot, Jean-Jacques Gié e tots los membres de l'ADRAHP per l'acuèlh que nos an reservats a Sant-Geirac e per la documentacion qu'an ben volgut nos confiar.

Archius : Per veire la tièra de las publicacions de l’ADRAHP, clicatz aicí.