Lo 3 d’agost 1908, la clòsca d'un òme de Neandertal fuguèt descobèrta dins una petita cròsa, la Bouffia Bonneval, situada a la Chapelle-aux-Saints, lo vilatjon del Sud de la Corresa.
Aquò’s dos curats, Amadèu e Joan Bouyssonnie e lor jove frair Pau (a esquèrra) que faguèron aquela tròba qu’anava far trantalhar la teoria biblica de la creacion de l'òme a l'imatge de Dieu.
L'Òme de la Chapelle-aux-Saints representat per «l'Illustration» en 1908.
Aquel Neandertalian que prenián jusca alara per un gorilla melhorat èra estat enterrat aquí per sos pars aquò fai a pus prèp 45 000 ans. Mas nonmàs los òmes enterran lors mòrts...
Al cap d’un sègle de debats agitats, l'Òme de la Chapelle-aux-Saints a capitat a entrar dins lo linhatge de l'umanitat. Aquel long camin fuguèt retraçat a l'ocasion de la celebracion del Centenari presidat per lo Pr Ives Coppens.
Agricultor a la Chapelle-aux-Saints, Danís Mézard aguèt lo sentiment, en portant lo fossil jusca dins la glèisa a l'ocasion de son retorn per sèt jorns en Corresa, de rendre omenatge a un vièlh de sa tèrra, enfin tornat al país.
Dotat d'una sincèra passion per l'espècia umana, lo Professor Ives Coppens a acceptat de pairinar aquel Centenari e d'i balhar una conferéncia de tria retraçant tota l'istòria de l'umanitat, dempuèi lo brèç african.
Arqueozoològ, Cedric Beauval a tornat préner los escavaments a la Chapelle-aux-Saints, amb una equipa pluridisciplinària, per compréner coma visquèron aicí los darrièrs Neandertalians.
Tierrí Bismuth, conservator del Patrimòni en Lemosin, se regaudís de la faiçon que nòstre regard a cambiat vis-a-vis dels Neandertalians que son pus considerats coma de gorillas melhorats.
Brunò Maureille, antropològ de las populacions del passat, explica la faiçon dont fuguèt menat lo primièr estudi biologic del pretendut "cadenon mancant" per Marcelin Boule al sègle passat.
Devèm al Professor Joan-Loís Heim, antropològ dels òmes fossils al Musèu de l'Òme a París, una reconstitucion de la clòsca efectuada en 1986 que rendèt al "bonòme" sa posicion drech e la paraula.
Lo Professor Ives Coppens considèra que la neandertalisacion es arribada sus una populacion nascuda de la migracion africana, en rason d'un isolament en Euròpa al Qüaternari, per causa de glaciacions e per causa d'inondacions.
Conservator al Musèu Nacional de Preïstòria de las Aisias, Alan Turq retipa lo biais de viure dels òmes de Neandertal gràcia als bocins e als frejals talhats qu'an laissats sus lor passatge en viatjant lo long dels flumes en Aquitània.
Pagina seguenta     Seguida
Article | Sommaire