René Castanet, tous ceux qui l'ont connu l'ont aimé.
Renat Castanet, tots los que l'an conegut l'an aimat.

Renat Castanet nos quitèt lo 28 de febrièr passat. Aviá 89 ans. Rai de solelh de la comba de Castèl Mèrle, demorarà l'emblèma d'aquelas familhas de Perigòrd que vodèron lor vita al partatge de las belòias de la Preïstòria, descobèrtas jos lors pès. Filh de Marcèl, grand-pair d'Isabèl que contunha de far visitar e aimar la fabulosa comba de Castèl Mèrle clafida d'abrics preïstòrics ondrats, aviá fait una mena de musèu ideal al pè de sa maison que tocava son pichon jardin ont talhava lo frejal amb una espatarranta agilitat. Aquela escòla del bon èime e de la disponibilitat ont cadun podiá s'atardar, aurà inoculat lo virús de la Preïstòria a de milierats de visitors tombats jos l'embelinament de l'endrech e del personatge.
Preïstòria(s), l’enquèsta
« PREÏSTÒRIA, L’ENQUÈSTA » :
I a una vita abans la mòrt, a vos de la reviscolar !


Dos endrechs per una enquèsta e son complement vos esperan a Las Aisiás jusca a l’automne que ven. Lo Pòl internacional de la Preïstòria presenta : « Preïstòria(s), l’enquèsta », la version caminaira de la subrebèla exposicion mesa en plaça pel Museum de Tolosa, mentre que lo Musèu nacional de Preïstòria aculís divèrs ensembles funeraris mesolitics originals, presentats al public pel prumièr còp, jos lo titre : « Preïstoria(s), complement d’enquèsta ». A l'entorn d’una scèna de crim vièlha de 7400 ans, la dobla sepultura de Téviec descobèrta a Saint-Pierre-Quiberon dins Morbihan, venètz, gràcia a las sciéncias tradicionalas e a las tecnicas las mai contemporanèas de la polícia scientifica, lo mai fin dels limièrs. A vos de jogar e de demostrar vòstra sagacitat.
LA NUÈCH EUROPENCA DELS MUSÈUS
PARAULAS E TRAÇAS D'HOMO SAPIENS
Nuèch europenca dels Musèus al Musèu Nacional de Preïstòria


Cada an, al mes de mai, lo Musèu nacional de Preïstòria organiza una descobèrta creativa e susprenenta de sas colleccions, a l'escasença de la Nuèch dels Musèus. Se debanarà aquesta annada lo dissabte 19 de mai de 6 oras a 11 oras del ser. Al programa, un camin sul tèma de l'aiga que ondula al ritme de projeccions videò encapadas pels plasticians Olivièr Crouzel e Vincenç Bersars. En abans-gost vos prepausam de tornar viure la Nuèch dels Musèus 2011, que fuguèt una brava capitada, quand aquels meteis artistas avián fach vibrar bauç e Musèu, mentre que al còr de las colleccions se tornava jogar la vita interiora dels òmes de Cròs Manhon.
Bernat Bouffier
CAÇAIRES, AMASSAIRES E SEDUCTORS
Se son aimats los òmes del passat ?


A existat vertadièrament lo mestissatge entre Neandertal e Cròs Manhon ? Quò es possible, a respondut lo Max Planck Institute aprèp un primièr – e al jorn de uèi unic – estudi genetic. Çaquelà, faudrà copiar aquel resultat mai d’un còp abans de poder lo téner per cèrt. Quò es de quel subjècte enfuocat – puèi que concerna nòstra familha – que fuguèt question a La Chapelle-aux-Saints lòrs de la Fèsta de la Preïstòria. Una fèsta onte lo pus pichon vilatge de Corrèsa se bòta cada estiu al diapason del pus ancian del vilatge : l’Òme de La Chapelle-aux-Saints, aquel gràcia a qui Neandertal reüssís a quitar, dins nòstre èime, lo clan dels gorilhas per rejúnher la tribú dels umans. Per onorar los òmes del passat, interfeconds o non, lo frejal fuguèt talhat, lo lagopèda al propulsor caçat, e lo roman d’Ao – l’original – contat. Una suausa rumor dins lo tan brave val de la Sordoira.
gravure féminine - grotte de Cussac
Cussac, cròsa ondrada e sepulcrala
mens òm i tòca, mai nos parla


Descobèrta al Boisson de Cadonh en 2000 per l’espeleològ Marc Delluc, l’an batejada "la Las Caus de la gravadura". Dempuèi 10 ans, los programas de proteccion e de recèrca bailejats pel Servici regional de l’Arqueologia e lo preïstorian Jacme Jaubert i son vertadièrament exemplaris. La cròsa de Cussac serà pas obèrta al public. Los cercaires an liurat, lòrs d’una conferéncia pluridiciplinària balhada al PIP, lor primièrs resultats e lors projèctes. En exclusivitat sur www.albuga.info, descobrissètz l’integralitat de lors intervencions e los primièrs relevats d’art parietal de Valeria Féruglio.

Dempuei 450 000 ans los òmes vivon en Perigòrd... L'enquèsta daus ancians...
Suspense preïstoric assegurat.

FR  EN