Al Gorg de Promeissac, a Audrics en Perigòrd, òm aprend pas a far de fòc... mas
de la lumièra ! Òm freta pas, òm pedala e jos tèrra, la Catedrala de Cristal fargada
gota a gota dempuèi de milierats d'annadas s'esclaira. Basta, d'ara enavant cada
visitaire d'aquel legendari "trauc del diable" vengut dieusenc cròs gràcia precisament
a la resplendor de sos jòcs de lumièras, pòt contribuir a aquel brave esclairatge.
La beluga gisclèt dins l'èime del mèstre dels lòcs, Alan Francès, de longa data
investit dins la proteccion de l'environament. Desvolopa a aquel titre ‒ e lo sabèm
pauc ‒ de teuladas solaras suls bastiments agricòles al dintre de l'entrepresa Voltadrix
que creèt en 2011.
CAÇA ALS GASPÍS A TOTS LOS ESTATGES
De fach, Alan Francès a engatjat dempuèi mai d'una annada una soscadissa globala
per limitar las despensas en matièra d'aiga, d'esclairatge e de calfatge. Es atal
qu'un circuit d'aiga de pluèja alimenta los sanitaris, l'asagatge e los rius artificials
del Gorg de Promeissac. Dins lo hall d'acuèlh, un calfatge al sòl a remplaçat la
bufada dels ventilò-convectors, belcòp tròp gormands en electricitat. Per çò qu'es
de l'esclairatge del Gorg el meteis, de gradators son estats installats per sollicitar
just la poténcia necessària a cada moment e de mai, los projectors los mai energivòrs
son estats abandonats al profièch de sistèmas amb diòdes electroluminescentas. Gràcia
a aquela eficaça « caça als gaspís », en novembre 2016 lo Gorg de Promeissac fuguèt
la primièra cròsa de França que obtenguèt l'apellacion « NF Environnement -
Sites de Visite ».
LA TESTA E LAS CAMBAS
Alan Francès voliá anar enquera mai lonh. Aquò's alara que faguèt aquel interessant
apròchament :
« consomam 130 000 qWo per 140 000 visitors cada annada, siá un pauc mens d'un quilowattora
per visitor. I a aquí coma una correspondéncia, un potencial d'energia a considerar
coma tal. Bastariá de reinjectar un pauc d'energia de cada visitor dins lo site
per ne'n limitar enquera l'impacte environamental. »
A aquel estadi, l'idèa de la bicicleta generatritz d'electricitat èra pus plan lonh.
Alan Francès ne'n descobriguèt l'utilisacion aicí e alai, mai que mai per tornar
cargar los telefòns portables dins qualquas garas.
Demorava d'optimizar lo potencial d'aquela mena d'aparelh per que son apòrt fuguèsse
significatiu. Confièt aquela mission als profesionals del Talhièr del son e de l'image,
societat del Chasteu amb qui trabalha dins aquel metòde ecologic global dempuèi
25 ans. Son Bertrand Gazi, tecnician audiovisual, e David Martinet, cargat de projècte,
que realizèron la recèrca e lo desvolopament del prototipe. Velocidad, demultiplicacion,
ergonomia, estetica, tot fuguèt concebut per que lo visitor se sentiguèsse recompensat
de sos esfòrces. Pòt sus un tablèu luminós visualizar la portada de son gèste ecociutadan.
Quand lo bacin es plen, ven ecovisitor diplomat, en condicion de telecargar aquel
titre onorific sus Internet.
PROBLÈMA GLOBAL, SOLUCION LOCALA
Se los sièis Vel'Watt disponibles pòdon permetre als visitors los mai coratjós de
produire 20 % de çò que lor visite consoma en electricitat, a tèrme, en contunhant
de redusir las velas en tèrme de consomacion energetica del site toristic e en ameliorant
aquels velò-generators experimentals, la contribucion dels visitors podriá capitar
al percentatge non negligible de 35 %.
Longa vita als circuits corts. Cada iniciativa per produire sus plaça, gràcia al
vent, al solelh e a nòstra energia vitala de que far virar nòstras lampas e aparelhs
baissarà d'autant las riscas de destruire nòstre ecosistèma, la Tèrra. Rapelam que
virar de milierats d'ectaras per traire de l'uranium ‒ qu'es pas renovelable ‒ per
far virar de reactors qu'òm mestreja totjorn pas, pòt menar a embarrar en Ucraïna
o al Japan l'Apocalipsa jos de sarcofages de beton, a pus prèp tant eficaces sul
long tèrme coma una fuèlha de papièr a rotlar sus un volcan.
Sofia Cattoire
Jornalista grand reporter
La mesa en plaça dels sièis Vel'Watt al Gorg de Promeissac representa un investiment
de 100 000 €. L'ADEME (Agéncia de l'environament e de la mestresa de l'energia)
participa a nautor de 16 000 €, la Region Novèla Aquitània, a nautor de 25 000 €.
L'operacion es estada certificada per l'AFNOR (Associacion francesa de Normalizacion).
Revirada en occitan : Joan-Claudi Dugros
|